Tengui i Falti

L'origen d'aquests dos mots tan usats a les escoles i en l'argot de carrer data del segle XIII quan Frederic de Castella, fill de Ferran III el sant, reconqueria, amb el seu germà gran Alfons X de Castella, els regnes de Murcia i Sevilla. Un cop que el regne de Sevilla es va rendir als seus peus varen procedir a la repoblació i repartiment de les cases i terres del casc urbà i els afores. Per tal de diferenciar les que ja s'havien otorgat de les que no, anaven exclamant: "Lo tengo, me falta, lo tengo, me falta...". Però Frederic, per tal d'agilitzar el procés, va emprar els mots Tengui i Falti. Aixó va agradar molt als soldats i van començar a usar-los en qualsevol repartiment.

Desgraciadament aixó va deixar en ridicul a Alfons X, de qui deien que era el Savi, i anys després el va assessinar apunyalant-lo diverses vegades.